Cuba és aquest estrany país que lluita per ser un país “normal” des del 1868.
Si bé és cert que quan vaig arribar a Cuba, les meves expectatives fotogràfiques eren plenes de llum i color, de musica i ritme… quan vaig arribar a l’Habana, quan vaig parlar amb els cubans, quan vaig sentir què era Cuba en tot el seu esplendor, les fotos es van convertir , van abandonar el color, i tal i com diu un amic fotògraf, en Jordi Galderic –si vols fotografiar la roba d’una persona, fotografia-la en color; si el que vols és fotografiar-li l’ànima , fes-ho en blanc i negre… i així va ser com, sense voler-ho, a mi Cuba, em va sortir en Blanc i negre.
L’exposició s’estructura en 5 blocs:
1.El bloqueig, 2.Els barris. 3.El carrer. 4.La gent. 5. Un món millor